Tot i haver pintat tota la vida, ha estat la meva  jubilació i canvi de residència a un petit poble de l’Empordà on he pogut construir el meu estudi en un entorn privilegiat, el que m’ha permès dedicar-me íntegrament a aquesta activitat.
Per a mí la pintura es una manera de viure, tinc la necessitat de pintar i això faig. Vaig estudiar dissen gràfic –la meva professió durant 40 anys– i il·lustració, assistint també a nombrosos tallers de dibuix al natural, gravat i altres tècniques.
Partint d’aquesta base i amb els anys, he anat forjant una personalitat pictòrica pròpia, edificant una obr molt personal, que mai deixa indiferent a qui la contempla, sobretot, a aquel que ho fa «in situ» i es deixa sorprendre pels grans formats i el profús treball de pinzell, traç i color.

Allò que em fascina es la figuració amb una íntima seducció per l’histrionisme i un cert món grotesc.
No parteixo de models, tot està en el meu cap. Defugint del realisme, deixo sorgi aquests retrats tan propers, amb cares i figures retallades pels límits del marc. M’agrada qualificar-me com «artista emergent, de cara al món».